Argazkia: Labayru Fundazioa
cabeza Es
1 s. Jefe o líder
buru (tb. en composición), buruzagi, nagusi (superior), ugazaba (patrono; sólo mas.); dignatario agintari, kargudun; guía gidari, gidatzaile.
Cabeza de comarca: Eskualdeburua.
La crítica va dirigida a la cabeza, a la directiva: Kritikea buruzagiei egin deutsee, zuzendaritzakoei.
2 s.f. Testa
buru, kankar (cráneo); col.; fig teilatu, ganbara, gaztai/gazta, kasko, kasket/kasketa.
Los órganos de los sentidos están principalmente en la cabeza: Zentzunen organoak gehienbat buruan dagoz.
3 s.f. Cuero cabelludo
kaskazal, buru.
4 s.f. Principio o parte delantera
buru, mustur/mutur, punta.
Nuestro equipo está en la cabeza de la clasificación: Gure taldea sailkapenaren buruan dago.
5 s.f. Extremo abultado
Cabeza de nabo: Arbi-burua.
6 s.f. Talento
buru, buruargi(tasun), adi(men), ulermen, talentu, endelgu, endelgamendu, korde, hedadura (apertura de miras), gogamen.
7 s.f. Res
(abel)buru, ganadu (frec. en plur.), azienda, abere(ki), kabala.
Hemos llegado a tener quince cabezas a la vez: Hamabost bururaino euki izan doguz aldi baten.