Argazkia: Labayru Fundazioa
eclipsar Es
1 vb. Ref. a astros, causar el eclipse de otro
eklipsau/eklipsatu.
2 vb. prnl. (col.) Desaparecer o ausentarse
desagertu, itzali, aidatu/airatu, amatau/amatatu, aldendu, ezkutau/ezkutatu, estaldu/estali, ostendu, iriondu (desvanecerse).
El brillo de sus ojos no se ha eclipsado con la edad: Begietan eban distirea ez da edadeagaz desagertu.
El buen humor que tenía se eclipsó con la muerte de su esposa: Emaztearen heriotzeagaz amatau egin zan aurretik eukan umorea.
Al verle llegar decidió eclipsarse: Bazetorrela ikustean ezkutatzea erabaki zuen.
3 vb., vb. prnl. Oscurecer o deslucir
itzali, ilundu (fig.), estaldu/estali, ezkutau/ezkutatu.
Aquel incidente eclipsó el espectáculo: Istilu harek emonaldia ilundu eban.