Argazkia: Labayru Fundazioa
vidente Es
1 adj., s. (Persona) que ve
ikusmena daukan(a) | dauen(a)/duen(a), ikusten dauen(a)/duen(a); // frec. [sust.] ikusle.
2 s. Persona capaz ver el pasado y el futuro
i(ra)garle, profeta; adivino asmatzaile, asmagin, aztu/azti.
No se ha cumplido nada de lo que dijo aquella vidente: Igarle hark esandako berbak ez dira bete.