Argazkia: Labayru Fundazioa
desorientar Es
1 vb., vb. prnl. Perder o hacer perder a alguien la orientación
desorientau/desorientatu, nahastau/nahastatu, nahastu, nahasi, (ref. a rutas y caminos) okerbideratu, // solo [vb. prnl.] orientazinoa/orientazioa galdu.
El guía se desorientó varias veces: Gidariak sarri galdu zuen orientazioa. (bat)
La bruma desorientó a los montañeros: Behelainoak mendigoizaleak nahastau zituan. (bizk)
2 vb. Ofuscar la mente
Vino a nuestra casa en estado de shock, totalmente desorientado: Shock egoeran etorri zen gurera, erabat desorientatuta. (bat)