Argazkia: Labayru Fundazioa
útil Es
1 adj. Que puede servir
erabilgarri, baliagarri, manejagarri/maneiagarri.
Persona útil para el trabajo: Kobrua.
Aunque parezca viejo, es un ordenador muy útil: Zaharra ematen badu ere, ordenagailu erabilgarria da benetan.
2 adj. Que produce provecho
3 s.m. Utensilio
tresna, trepeta, tramankulu (trasto), gailu (frec. en composición); frec. de labranza nekazaritza- | labrantza-tresna, trepetxu, erreminta, lanabes, langai.
Dejó los útiles de trabajo sobre una mesa ancha: Beharreko erremintak mahai zabal baten ganean itxi ebazan.
sin utensilio