Argazkia: Labayru Fundazioa
edertzaile Eu
1 iz.
que embellece, decorador -a.
Idazlea hizkuntzaren edertzailea da: El escritor es quien adorna el lenguaje.
sin edergarri
2 iz., adj.
que justifica las faltas, excusador -a.
Beti izan da bihotz onekoa eta besteen akatsen edertzaile: Siempre ha sido bondadoso y de los que justifica las faltas de los demás.