Argazkia: Labayru Fundazioa
enmudecer Es
1 vb. Perder el habla
mututu, berbea/berba galdu, mintzuldu.
Enmudeció a causa del accidente y las consecuentes heridas: Istripua eta honen ondorengo zaurien ondorioz mututu zan.
sin callar
2 vb. Hacer callar
isildu, -(r)i isildu eragin, isilarazo/isilarazi (tb. en vizc. isilduazo), bozatu (fig.).
El susto que se llevó lo enmudeció: Hartutako ezustekoak isilarazo eutsan.
3 vb. Dejar de producir ruido
isildu, mututu.
El tumulto del mercado enmudeció tras el estallido: Leherketaren ondoren, azokako iskanbila mututu egin zen.