Argazkia: Labayru Fundazioa
ser Es
1 s.m. Cualquier cosa creada, esp. dotada de vida
izaki, sorkari, izakari, kriatura/kreatura.
2 s.m. Persona
gizaki, persona/pertsona; humanidad andra-/andre-gizonak, gizon-emakumeak.
3 s.m. Vida o existencia
izate, izatasun, izan.
Son nuestros padres los que nos dan el ser: Gurasoak dira izatea emoten deuskuenak.
4 s.m. Esencia o naturaleza
La violencia está en nuestro ser: Gure izaeran dago indarkeria.
5 vb. Tener existencia o una serie de características
Eres alta: Altea zara.
Pensar es hablar sin articular: Pentsatzea ahoskatu gabe hitz egitea da.
Era de imaginar que sucedería: Jakina zan gertatuko zana.
Ya sé que habéis tenido un accidente. ¿Cómo ha sido?: Badakit istripua izan dozuena. Zelan izan da?
¿A cuánto es el pimiento?: Zenbatean dago piperra?
Te metes en asuntos que no son tuyos: Ez dagozkizun kontuetan sartzen zara.
Gaur Eguen Guren da. Son las nueve en punto: Bederatzi-bederatziak dira.
Cuatro y cuatro son ocho: Lau eta lau zortzi dira.
Vamos a aceptar la oferta y lo que tenga que ser será: Onartu egingo dugu eskaintza eta gero gerokoak!