Argazkia: Labayru Fundazioa
ezabatu Eu
1 ad. da, ad. dau
borrar(se), desvanecer(se); suprimir algo.
Idatzita neukan guztia ezabatu dit: Me ha borrado todo lo que tenía escrito. (bat)
esr Haurtzaroko orbaina ezaba daite gaztaroko. (A. Oihenart, Prov. 223)
2 ad. da
disiparse, desaparecer.
Hori esan eta laster ezabatu zan: Cuando dijo eso desapareció rápido. (bizk)
Asmo gaiztoa bihotzetik ezabatu zaio: La maldad le ha desaparecido del corazón. (bat)
sin desagertu
3 ad. da Mat.