Argazkia: Labayru Fundazioa
huir Es
1 vb. Alejarse deprisa
Onomatopeya: traska.
Huyeron cuando los secuestradores se despistaron: Bahitzaileak deskuidatu zirenean egin zuten ihes. (bat)
Fuimos de vacaciones a Finlandia para huir del calor: Finlandiara joan ginan oporretan beroari eskapetako. (bizk)
Al ver a la policía, huyó: Polizia ikustean ihesari eman zion. (bat)
sin escapar
2 vb. Evitar a alguien
-(r)i iges/ihes | alde egin, aldendu, eskapan | igesean/ihesean ibili, saihestu, ebitau/ebitatu.
Al parecer no le cae muy bien, huye de ella como del agua hirviendo: Ez dau, antza, neskatoa gustukoa, ze ha ikusi eta eskapan ibilten jako; sua bada be! (bizk)
3 vb. Pasar velozmente el tiempo
La juventud huye sin que uno se dé cuenta: Gaztezaroa badoa norbera konturatu barik. (bizk)